Poema de Miquel Martí i Pol
- L'AMOR
- Tot en l'amor s'emplena de sentit.
- La força renovada d'aquest cor
- tan malmenat per la vida, d'on surt
- sinó del seu immens cabal d'amor ?
- És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
- roses als dits i se'ns revelen els misteris;
- i en l'amor tot és just i necessari.
- Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
- de perdurar, i fes que tot perduri
- dignificant-ho sempre amb amorosa
- sol.licitud : així donaràs vida.
- (Font del poema: Selecció de poesia catalana)
Haikús, poesia japonesa:
Les gotes d’aigua,
pluja de primavera,
pels arbres llisquen.
Obre l’orella
i de les flors escolta
el seu silenci
Les fulles mortes
dormen sobre una roca
al fons de l’aigua
A l’abril pluja
un cos que s’emociona
res per escriure
La nit tan curta
s’allunya però deixa
la mitja lluna
Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.
Les gotes d’aigua,
pluja de primavera,
pels arbres llisquen.
Obre l’orella
i de les flors escolta
el seu silenci
Les fulles mortes
dormen sobre una roca
al fons de l’aigua
A l’abril pluja
un cos que s’emociona
res per escriure
La nit tan curta
s’allunya però deixa
la mitja lluna
Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.
(Haikús extrets de la pàgina Poesia japonesa, versions en català...)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada